Qüestionant Montilla

Vaig acabar l’anterior comentari afirmant que em semblava qüestionable que un andalús fos president de la Generalitat de Catalunya. Això, dit així i sense aprofundir en més detalls, motiva que algú em tracti de racista i xenòfob. És culpa meva: potser no hauria d’haver acabat amb una afirmació provocativa i provocadora d’una manera tan gratuïta. Intentaré aclarir els motius pels quals no m’agrada que un andalús sigui president de la Generalitat.

La qüestió de la catalanitat de Montilla és un assumpte més profund i seriós del que sembla, que va molt més enllà de la simplificació “xarnegos-no xarnegos”. Ningú hauria de negar ni afirmar la catalanitat del president de la Generalitat sense preguntar-se realment què vol dir ser català. I no seré jo qui estableixi qui és o deixa de ser català: més enllà de una definició legal o administrativa, la nació té que veure amb els sentiments, i cadascú pot sentir la pròpia nació com li doni la gana. Però precisament des d’aquest sentiment subjectiu és d’on surt la legitimitat per opinar: vosaltres podeu creure que Montilla és català, però jo no tinc per què creure-ho, per la senzilla raó que la meva manera d’entendre la nacionalitat pot ser diferent de la vostra. I segons jo ho entenc, igual que jo seré català fins que em mori, en Montilla seguirà sent andalús la resta de la seva vida. En paraules d’en Francesc Arnau i Cortina en el seu poema La Pàtria:

Nul hom pot dir: soc nat de dues mares;
el meu amor de fill és trossejable
i el puc donar a l’una ensems que a l’altra.
Del tot és impossible.

És cert que, administrativament, José Montilla és tan català com podien ser-ho en el seu temps Jaume I, Rafael Casanova o el president Macià (si aquesta afirmació us produeix un cert mal de cap, ja no cal que seguiu llegint). Això, a més de ser inqüestionable, és inevitable: l’estatut defineix clarament els requisits que calen per ser “políticament” català. Res a dir, per tant, sobre la catalanitat “administrativa” del president de la Generalitat.

Però el president de la Generalitat de Catalunya no és només una figura administrativa. Catalunya forma part d’Espanya, i mentre això no canviï ha de lluitar per no diluir la seva identitat dins el conjunt de l’estat. Dit d’una altra manera, si Catalunya fos independent no necessitaria refermar la seva identitat, però com que no ho és s’ha de preocupar de mantenir i reforçar la seva pròpia personalitat. I és en aquest sentit que la presidència de José Montilla desvirtua la figura del president de la Generalitat: el fet que el molt honorable José Montilla no només és andalús (com podria ser gallec, basc o aragonès, pel cas tant li fa) sinó que ni tan sols sembla català, dilueix (i molt) la identitat catalana. Ja em perdonareu, però se’m fa difícil acceptar que el president de Catalunya es trobi més còmode parlant en castellà que en català, sobre tot tenint en compte que la nostra llengua és precisament el que més ens identifica, més enllà de tòpics.

Per tot això, i ho torno a repetir, considero qüestionable la presidència del molt honorable José Montilla.